L'Ajuntament participa a l'acte de reconeixement a Jaume Lladó

Dilluns, 3 d'abril de 2017 a les 00:00

Es presenta el llibre autobiogràfic “Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria” amb un capítol dedicat al dosriuenc Esteve Albert i Corp.

El passat dissabte 1 d’abril es va retre homenatge a l’historiador Jaume Lladó (Argentona, 1923), activista cultural amb un llarguíssim currículum en els camps de l’arqueologia, l’art, les lletres catalanes i la defensa del patrimoni cultural. L’acte va ser organitzat pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM), del qual se’l va nomenar soci d’honor, i va comptar amb la col·laboració dels ajuntaments de Mataró, Argentona, Cabrera de Mar i Dosrius, i també per nombroses entitats i institucions del món de la cultura a la nostra comarca.

També es va presentar el llibre autobiogràfic “Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria”. A la publicació, Lladó dedica un capítol al dosriuenc Esteve Albert i Corp (1914-1995), el seu gran amic i company de nombrosos projectes i vivències personals dels anys d’activisme cultural i la lluita per la preservació del patrimoni històric.

Pel seu activisme en defensa de la cultura i de la llengua catalana, l’any 1958 Lladó es va haver d’exiliar a Perpinyà, on viu actualment. Durant les dècades de 1940 i 1950 va col·laborar amb personalitats com Marià Ribas, Ferrer i Clariana, els germans Arenas, Jesús Illa, etc., a més d’Esteve Albert. Va tenir mestres com Puig i Cadafalch, Bosch i Gimpera i Serra Ràfols, amb els quals va col·laborar estretament. Va ser conservador del Museu de Mataró, i va fundar la revista MVSEU, que va ser tancada per ordre governativa pel fet d'estar escrita en català. Entre altres mèrits, va ser cofundador de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, és membre d’honor de la Reial Societat Catalana de les Bones Lletres, i acadèmic corresponent, per Perpinyà, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

L’acte també va servir d’homenatge a tota la generació d’arqueòlegs locals que van lluitar per a la preservació del patrimoni històric durant l’època del franquisme, com Pau Ubach (Secció d'Arqueologia del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) i Josep Maria Padrós (Museu de Badalona), que també hi van assistir.

En representació de l’Ajuntament de Dorius, hi va assistir l’alcalde, Marc Bosch, acompanyat de l’equip d’historiadores de l’Arxiu Municipal de Dosrius, Neus Alsina i M. Àngels Jubany.

Darrera actualització: 19.08.2017 | 20:08